bicicargoling

El Danubi en Bicicleta per Eulàlia i Francesc

2011-11-07T06:02:00.000-08:00

Tot i ja fa dos anys que vam acabar aquest maravellós viatge per Amèrica Llatina amb bicicleta no he parat
de pedalar amb les alforges al portabultos, un d'aquests viatges és a Alemania per riu Danubi des del seu
naixament a la Selva Negra fins a Passau que fa frontera amb Àustria. Aquesta vegada amb la meva companya del viatge de la vida, l'Eulàlia.

video del viatge!

2011-10-17T05:53:00.000-07:00

Aquest video és de molt mala calitat, properament penjaré el mateix amb HD!

immensitat natural

2009-12-30T14:07:00.000-08:00

Sempre al Sud per la Carretera Austral. El temps és dolent però el paisatge s'ho val. Al cap d'uns dies,quedem atrapats en un poble i la previsió meteorològica és dolenta. Preferim passar a Argentina i canviar la pluja pel fort vent.

Voregem el llac General Carrera, el segon llac més gran d' Amèrica Llatina arribant al Chalten, punt de partida per visitar un dels monolits de roca més temuts pel millors escaladors, el Cerro Torre i el Fitz Roy. Aquest últim porta el nom del capità del Beagle, vaixell que viatjà Darwin i que recollir suficient informació per escriure la teoria de l'evolució. Bàsicament diu que tots els éssers vius provenim d'una sola espècie i que els humans venim del mono (cosa no gaire difícil d esbrinar en algunes persones!)

Acompanyats per una ciclista francesa arribem al Calafate on visitem l'espectacular glacera Perito Moreno.

Ja som molt avall i les condicions climàtiques cada vegada són més dures a la vegada que nosaltres ens fem més forts!

2009-12-18T15:30:00.000-08:00

Travessem el Parc Natural de los Alerces, un dels paisatges més espectaculars que hem vist fins ara. En aquests paisatges es van amagar dos dels bandits més buscats dels Estats Units en l'època del far west, En Buch Cassidy i en Sidney Kid, caracteritzats per Robert Redford i Paul Newman a Dos hombres i un destino.

A Trevelin trobem una gran comunitat de Gal.lesos que van fugir a la meitat del segle XIX a causa de la represió anglesa. Se'ns fa curiós escoltar la llengua Gàl.lica en Argentins.

Fàcilment travessem la frontera i els Carabiners Xilens ens fan llençar tot el menjar, endrapem tot el possible per evitar tirar-lo.

Arribem a Futalefú (primer poble Xilè) el dia de la primera volta de les eleccions presidencials . En eleccions les botigues i restaurants no venen alcohol. Ens quedem amb les ganes de ingerir la dosi diària de cervesa.

Seguim el riu Futalefú, molt cabalós i desitjat pels amants del cayak.

Enllaçem la bonica ruta Austral Augusto Pinochet Uribe (encara es diu així). Muntanya russa plena de vegetació, pluja i cicloturistes.

En els propers dies pedelarem fins que s'acabin les carreteres i tornarem a Argentina.

2009-12-08T07:23:00.000-08:00

Trams de la nostra ruta.

Nord de la Patagònia

2009-12-08T07:06:00.000-08:00

   Molta aigua, paisatges verds i muntanyes nevades és tot el que de moment podem dir de la Patagònia.
   Per problemes mecànics, ens veiem obligats a sortir de la ruta 40 per anar a la capital Neuqén. Un cop arreglada la bicicleta, ens desviem per la ruta nacional 234. Passa pel vell mig dels Parcs Nacionals Lann i Nahuel Huapi. És un paisatge molt bucòlic que ens fa recordar algunes zones més maques del nostre Pirineu. Ens endinsem per la"ruta de los siete lagos" que al matí reflexen les muntanyes a les seves aigües tranquiles.
   Trobem algunes poblacions Mapuches. Quan els primers colons van començar a expandir-se per aquestes terres,van fer fora per mitjà de la força bruta, a les comunitats indígenes. Actualment encara hi han disputes ja que els Mapuches es veuen obligats a viure en reserves.
   Ens els propers dies pedalarem per creuar els Andes, una altre vegada, per disfrutar de la Chilena ruta de Austral.

solitud

2009-11-27T13:49:00.001-08:00

Després d'avorrits dies pel monòton i desèrtic paisatge de la província de Sant Juan, arribem a la ciutat de Mendoza, coneguda pels exel.lens vins i pel cim Aconcagua (6962m), la muntanya més alta de continent americà.

La sortida d'una ciutat gran sempre és complicada i al sortir de Mendoza, la ruta 40 es converteix en una gran autopista molt transitada.

Després de dos dies, la ruta, passa a ser de sorra. Son 200km. per on hi va passar el rally París Dakar 2009. Amb els Andes a la nostra dreta i la pampa verda a la l'esquerra, avancem rectes infinites. Zona molt despoblada on ens creuem amb dos cotxes en tres dies.

Dormim al paller de la casa d'en José, pastor de 170 cabres més dos cabrits que ell mateix amamanta amb biberó.

La següent nit, la passem en una mina de quitrà abandonada.

Poc a poc, el paisatge es va tornant més verd i amb aquest augmenta la nostra motivació!

Per la ruta 40 a tot drap!

2009-11-16T12:33:00.000-08:00

Sortim de la ciutat colonial de Salta, on ens hi estem una setmana descansant i gaudint de la seva oferta lúdica i cultural.

Amb les piles carregades, ens endinsem per la Quebrada (Vall Profunda) de Cafayate de parets vermelloses amb formes capritxoses. Allà Trobem els primers Gauchos que són com els cowboys yankees, però aquests no fumen Marlboro.

Arribem a la zona vinícula de Cafayate per començar la ruta 40 però aviat s'acava la verdor i torna la cruesa del desert, acompanyada de forts vents en contra a partir del migdia.

Pedalem per rectes inteminables en les que ens adelanten els cotxes i al cap de cinc minuts encara veiem un puntet a l'horitzó. A prova de paciència!

És una zona molt seca,.Fa vuit mesos que no hi plou, a més a la província de Córdova, la policia ha de acompanyar les cuves que reparteixen aigua als habitatges per evitar disputes.

Per la carretera ens anem trobant petits santuaris de La difunta Correa i del Gauchito Gil que són com uns sants per ells però no estàn reconeguts per l'església. La tracició diu que cada vegada que es passa per un santuai del Gauchito Gil s'ha de pitar sino patiràs retards en el viatge.

Desconnexió total

2009-11-04T13:00:00.000-08:00

Sortim de Sant Pedro de Atacama , en el desert d' Atacama: "The driest desert in de world" creuant petits oasis que són les úniques poblacions que trobem. Ràpidament ens enfilem cap als Andes. Aquesta vegada per creuar la frontera cap Argentina.

Ha estat una setmana intensa pedalant sense baixar dels 4000m d'altitud amb el típic paisatge de la Puna ple de Salars, llacunes i volcans on banda de les ja avorrides vicunyes ( que estan molt adaptades al medi i poden beure aigua salada) i ñandús corrent espantats pel nostre particular atrezzo.

Hem dormit a la tenda, en una altra mina (aquesta de ferro) situadada a 4500 metres sobre el nivell del mar, on ens donen de menjar, dormir i dutxa calenta demanant només la voluntat! i en petits poblets que ens reven com si fóssim ens d'una altra galàxia.

Ens adonem que la gent que viu als Andes ja pot ser de Bolívia, Xile o Argentina que són, viuen i tenen els mateixos costums i la mateixa cultura.

Ja Som a Xile!

2009-10-27T08:37:00.000-07:00

Durant una setmana pedalant molt dur travessem la Reserva Nacional Eduardo Avaroa. Un indret volcànic, molt inhòspit i àrid. Zona molt despoblada on s'hi veuen vicunyes i flamencs.

Visitem el poble de Sant Cristobal, desplaçat de lloc fa dotze anys per culpa d'estar situat al damunt de la segona mina més important del globus. El jacimen és de capital Japonès...com no!

Després de passar per petits pobles arribem a la "Laguna Colorada", anomenada així pels microorganismes de color roig que hi viuen. Molt abatuts i amb un camí molt dur encara per recòrrer, aconseguim que ens reculli l'únic vehicle que passava. Resulta que eren els quatre jefes d'una mineria de 250 treballadors situada a 5025m d'altitud. Molt amablement, ens inviten a dormir i a menjar a la seva empresa. Allà ens expliquen que trasformen el mineral amb àcid bòric exportant-lo a tot el món. L'Energia pel funcionament de l'empresa l'extreuen de la terra (energia geotèrmica) ja que està situada al cim d'un volcà.

El dia seguent visitem el "Geuiser del Sol de Mañana" i ens banyem a un llac termal envoltats de flamencs (i turistes). Sense perdre més temps continuem el nostre camí amb vent molt fort en contra que no ens deixa anar a sobre la bicicleta i patim de valent per travessar la frontera amb Xile Arribem a Sant pedro de Atacama al vespre, cansats però contents.

La travessa del Salar de Uyuni

2009-10-19T08:31:00.005-07:00

Sortim de Oruro i ens disposem anar al costat Oest del Salar. Pel camí ens creuem amb un altre bicicargol (Italià) que ens recomana agafar un bus per accedir-hi ja que la carretera està amb obres i és impracticable amb bici. Li fem cas i a les nou del vespre agafem el bus de Challapata a Llica.

Tenim un accident! a la una de la nit el bus surt de la carretera i ens quedem encallats amb un banc de sorra, afortunadament ningú va pendre mal. Es va trencar la direcció i van fer una reparació de fortuna amb fil ferro i un cinturó! Vam arribar al nostre destí set hores més tard i fets pols.

La travessa del Salar de Uyuni

Sortim a les sis del matí molt motivats i amb aigua i menjar per dos dies per si acàs. Preveient fent 120 Km del tirón. Tot hi que al final van ser 183Km una bestiesa!

Tot i tenir un problema mecànic força important al vellmig del Salar ha sigut una de les experiències més increible de la nostra vida!

Ja som a l'altilplà!!

2009-10-15T12:00:00.000-07:00

Després de pedalar molt dur per la cordillera dels Andes ens trobem a Oruro, al mig de l'altiplà. Ja hem vist les primeres vicunyes i llamas pasturant per la pampa, deuen ser els únics animals capaços de poder viure en aquest dur i àrid territori situat a 3800m d'altitud.

Han sigut dies de dura pedalada superant colls de 4500m que no acabaven mai. Vam haver de demanar caritat a l'esglesia d'un poble perdut amb temperatures baixíssimes i on no ha havia cap mena de servei. Molt amables ens van facilitar una habitació amb dos llits per nosaltres sols i gratis! visca la hospitalitat de la santa església!

Ens han comentat que amb la recent constitució aprovada recentment, es reconeixen més de trenta idiomes al contrari de la vella que només en reconeixia quatre (espanyol, quechua, aymara i guaraní) a més en els llocs públics s'exigeix que almenys un funcionari públic parli quechua.

Per terres Quechua

2009-10-11T07:39:00.000-07:00

Hem concluït la primera ruta, de Santa Cruz a Cochabamba per la carretera vella. Minada de poblets petits d'agricultura de subsistència.

En total han sigut sis dies de bicicleta més un dia de descans. Soliem menjar a posades de treballadors i dormir amb pensions tot i que sempre no teniem tanta sort i hem plantat la tenda en dues ocasions.

Han sigut 550Km la majoria per carretera de pedres amb un port de 3500 i un de 3700 (aquest últim utilitzant fulles màgiques). Bicicletant una mitjana de 7 hores diàries!

Ens ha sorprès gratament que tota la gent grans i petits parlen el quechua. Fins hi tot molta gent li costa l'espanyol.

A les zones altes molta gent (sobretot homes treballadors) masteguen fulles de coca.

2009-10-07T12:54:00.000-07:00

Fa quatre dies que pedalem i de la zona selvàtica de Santa Cruz hem passat a les muntanyes. Ens ha passat de tot ens ha plogut, se'ns han trencat dos raids... Ens els ha arreglat un fenòmen en un taller improvisat al carrer. A molts mecànics europeus de bicicletes ja els agradaria treballar com aquest home!!

La tenda és a prova de pluja, comprovat! tota la nit plovent i llampegant i perfecte. Ens trobem a un poblet amb tots els seveis anomenat comarapa i demà ens enfilem cap a un port de 3100m en una zona que en dien "la Siberia" per què deu ser? Ens esperen tres dies durs amb molta pujada i carreteres sense asfaltar!
però els ànims són bons i ens trobem bé.

Santa Cruz, regió anti Evo

2009-10-03T08:54:00.001-07:00

Degut a la pèrdua de les bicicletes, hem pogut parlar i copsar una mica la societat de la regió de Santa Cruz

      Es una regió on hi han la majoria dels recursos naturals del país, gas petroli, coca... A més se senten diferents a la gent que viu a l'altiplà i estàn totalment en contra amb la política del president Evo Maorales que l'acusen de separar encara més el país i de donar massa poder a la comunitat indígena.

      Sempre és la mateixa història el ric, es vol independitzar del pobre per poder crèixer i rebentar més els seus recursos.